A la memòria del meus éssers estimats,
aquells que ja no hi són,
però viuen en el meu cor.
Si em veus,
jo també sóc un roser ple d’espines,
tantes pèrdues i dolor al llarg dels
temps,
nostàlgies i records,
oblit i tristor.
Però ara arriba la Primavera i,
em transformo i floreixo.
Aviat ompliré els carrers de oloroses
roses,
que faran costat a lletres plenes
d’amor,
sortides de veus de poetes,
animes pures com tu, Salvador,
que ens mires des de allà on siguis,
gaudint de tot l’Amor i la Pau.
Si em veus,
vull ser una rosa del teu jardí,
intento fer un poema.
