SI EM VEUS

 

 

A la memòria del meus éssers estimats,                               

aquells que ja no hi són,

                                          però viuen en el meu cor.

                                                                     

Si em veus,

jo també sóc un roser ple d’espines,                                               

tantes pèrdues i dolor al llarg dels temps,                                          

nostàlgies i records,

oblit i tristor.

 

Però ara arriba la Primavera i,

em transformo i floreixo.

Aviat ompliré els carrers de oloroses roses,

que faran costat a lletres plenes d’amor,

sortides de veus de poetes,

animes pures com tu, Salvador,

que ens mires des de allà on siguis,

gaudint de tot l’Amor i la Pau.

 

Si em veus,

vull ser una rosa del teu jardí,

intento fer un poema.